Nadia de Nada

BO Y LAUREN DE LOST GIRL. ÉXTASIS   Éxtasis, es un fanfic, basado en Bo y Lauren de la serie Lost Girl.   Es una historia sin alma de lucro.   Me encanta la pareja que hacen. No sé como terminaran en la serie. Pero me encantaría que quedaran juntas. Antes me apetece reflexionar sobre el desarrollo de su trama. En especial, por si alguien no haya seguido la serie. Lost Girl nos narra la vida de un fae, Bo, de la especie súcubo (que se alimenta de la energía sexual de sus amantes, usando lenguaje de la serie: les roba el chi).   Es bisexual. Una chica muy hermosa y sensual. A veces, impone. Fue criada por humanos. En la adolescencia se da cuenta que es anormal, pues mata a su novio teniendo relaciones sexuales. Entonces, se fugo y vago por el mundo. Andaba perdida, considerándose una monstruo. Los faes son una raza superior a los humanos, con varias especies y con varios poderes. Conviven con los humanos ocultos. Hay dos lados, que continuamente están ...

En format en poema, pretenc esculpir el vaig sentir amb aquella época. De fet, el vaig crear al mateix temps de Diuen que tot passarà. No sabia quin dels dos presentar. En fi, aquest també esta dedicat a la que va ser nimfa del meu cor. Per a tu. L’AMOR ÉS UN SOSPIR … La intensitat de la brevetat   Una mirada, dolça com la mel i la llum del teu cor, Un somriure preciós, com una suau melodia, el càntic d’ocells primaverals Els teus llargs cabells, com petits fils d’or. El teu cos robust i fràgil La teva bellesa proverbial, mística. Al meu davant estàs, com caiguda del cel, somrient-me, Com si ens coneguessin de tota la vida. Uns minuts robats i càlids.   Un novell sentiment, màgic i viu Disfressa els abruptes paisatges, plens de penya-segats Amb bells camps verds i frondosos, Els cels són més clars, transparents i blavencs.   Les paraules s’encallen, no surten, Un cor esta encongit, al coll se t’hi ha un nus, U...

Aquest és l'últim escrit que he presentat en un  concurs. La temática era d'amor. En aquest temps encara era molt recent una experiencia que havia tingut amb una companya de feina. Bé, no es res de l'altre món. Va ser un simple amor platónic, d'aquelles que et marquen. Mai hi va haver res entre nosaltres, però crec que d'ella realment en vaig estar enamorada. Es en format de carta, en la qual expreso tot allò que mai li vaig dir. Per què? Per covardia, perquè sabia que per molt que li hi digués no serviría de res. Ja tenia el cor ocupat i era feliç. Un amor platonic de primavera que va acabar a l'estiu, com un somni breu. DIUEN QUE TOT PASSARÀ, PERÒ JO SEMPRE T’ESTIMARÈ L’amor autèntic mai no mort, resta intacte dins d’un cor.             Hola Nadia, com prova la teva nova vida? Jo molt bé. A la feina regular, no hi acabo d’estar a gust. La veritat és que tot això sense tu, ja no és el mateix. Saps, tu eres l’ún...