"- Per Déu, no és cap pecat
estimar a una noia!- insisteixo cansada dels secrets i de les mitges tintes.
Compadeixo a la pobra L, havia sobreviscut marcada per la intolerància.
- Ja t’he dic que no! - se para i
conté el seu enfado momentani.- Si us plau, creu-me, hi ha altres coses més
doloroses, que no se poden canviar.- s’aixeca, havia de complir la promesa
realitzada a la meva mare.- No se perquè ara vols remoure al passat, quan és
evident que no el recordes. Però fes-me cas, abandona la teva recerca! El
passat no ens defineix del tot. Pots fer el que vulguis. Si t’atreuen les noies
acceptat tal com ets. Ningú t’ha de dir què sentir, no?"
Quina veritat com un temple: cadascú ha de ser lliure i acceptar-se com es. Som responsables dels nostres actes i vida. Ets tu qui sents, qui escolleixes com viure.
Si tinguessiu una segona oportunitat la desprofitarieu?
Si descubrisis que has oblidat una part del teu passat, ho voldries recordar? I si algú, en realitat no vol que oblidis i et fa pagar per algo que no n'ets conscient?
Preguntes a respondre a Abstraccions.
Comentarios
Publicar un comentario