Nadia de Nada

Els fragments que adjunto a continuació, els vaig escriure fa temps per defogar-me. Són petits moments que ho veus tot negre. Tot es tan negre? No. Hi han sols grisos. Si, la gent a vegades et decepciona i et sembla que reps coses que no et mereixes. O simplement et castigues pels teus propis errors, dels quals se'n ha d'apendre i a conviure amb ells també. Al fi i al cap, tothom es humà. Els volia enmarcar dins el relat 3, pero al final no els hi vaig encabir (volia ser realista, però vaig voler evitar l'excès de negativitat de la protagonista principal). Per això, us submergireu als pensaments de la seva protagonista durant uns minuts. No conte cap sploier, perque com he dit no els he fet servir per la historia. Si que surten noms d'alguns personatges que si surten a la narració i se poden intuir algunes lines argumentals. No entenc a vegades per què l’Àlex te tant de poder sobre meu. Només, bastava que me digues que estava paranoica, que sempre estava creient...